martes, 12 de mayo de 2009

Una història d’amor i una segona oportunitat

Amb Vërsura, de Carlos Franco i Pelayo Muñoz, ens hem apropat a la història d’amor entre dues persones que també busquen una segona oportunitat per a inserir-se a la societat. A través d’aquesta història d’amor en una planta de tractament residus com a teló de fons, els dos guionistes de Vërsura ens mostren tot l’esforç que suposa la inserció sociolaboral. Hem estat amb ells i ens han contat com ha anat el rodatge.
¿Com va sortir la idea per al guió “Vërsura”?
A partir de la imagen de una planta de reciclaje, que nos parecía muy potente a nivel visual. Así, nos imaginamos una historia donde los que trabajan allí también tuvieran una "segunda oportunidad" en sus vidas, al igual que los objetos (plástico y residuos de todo tipo) que se tratan en ella.
Una cosa és escriure el guió i l'altra fer-lo realitat. ¿Us heu trobat amb moltes dificultats a l'hora de rodar-lo? ¿Què ha estat el més difícil?
Ja, ja, sí, la verdad es que hay diferencias... En este caso lo más complicado era un poco la mecánica del trabajo. En el guión estaba muy claro el espacio en el que ocurrían las cosas, sobre todo la parte de la cinta transportadora. En lo que escribimos, los personajes estaban en determinada posición, desde la cual se tenían que ver (o no) determinadas cosas, o tenía que dar a una ventana, desde la que otros personajes podían ver sin ser vistos... Eso era imposible en a localización real, así que tuvimos que ingeniárnoslas para que lo que ocurría en el guión, fuera también posible en el espacio real.
Del rodatge, ¿alguna cosa a destacar, alguna anècdota?
Pues sobre todo lo gracioso que resultaba ver lo extrañados que se quedaban los trabajadores reales de las 2 plantas de reciclaje en las que rodamos, al ver a sus nuevos "compañeros": los actores, vestidos con los mismos uniformes que ellos. Otra cosa graciosa fue que como era muy complicado conseguir figuración para los 4 días del rodaje, a veces miembros del equipo aparecen haciendo "bulto" en alguna escena, también de uniforme.
A Vërsura parleu de la lluita d'una persona contra els estereotips, ¿com creus que reaccionarà la gent?
Pues esperamos que la gente disfrute con la historia, pero que también sea consciente de que todos reaccionaríamos probablemente como lo hacen Ramón o Alina en un primer momento: desconfiando de Luís, por su pasado. Y eso, aunque es real, no es justo.
¿Vols afegir alguna cosa més?
Pues agradecerles tanto a la organización del festival y a todo el equipo el esfuerzo. También darles las gracias a todos los trabajadores de las plantas, y sobre todo, a Encarna, de la Fundación Engrunes, porque sin ella este corto no hubiera sido posible, literalmente, y también a Jordi, de la planta de Gavà, por su apoyo y colaboración. ¡GRACIAS!

domingo, 10 de mayo de 2009

El rodatge de "Container" venç per fi les inclemències meteorològiques

Els creadors de Container, David Muñoz i Alan Masferrer, quan van guanyar un dels premis del Concurs de Guions Residus, millor en curt, van pensar que s’havien ficat en un embolic. Ara, però, ja veuen les coses d’una altra manera i se senten satisfets de la feina feta. Hem estat amb ells i ens han contat com han aconseguit acabar el rodatge, després d’uns quantes postergacions a causa de la pluja.

¿Com va sortir la idea per al guió?
La idea original d’un home que es transforma en deixalla va sorgir de l’Alan, però el guió ha estat escrit per tots dos. Ens han influït bastant els films de Tetsuo de Shinya Tsukamoto o el curtmetratge Interior Design de Gondry.
Una cosa és escriure el guió i l'altra fer-lo realitat. ¿S'heu trobat amb moltes dificultats a l'hora de rodar-lo? ¿Què ha estat el més difícil?
I tant que hem trobat dificultats, el curt era un projecte molt ambiciós i complicat per a tan poc temps i quan ens van concedir el premi per una banda ens vàrem posar contents, però per l’altre dèiem: “Mare meva, on ens hem ficat!”.
Gairebé l’havíem de tractar com a dos curts separats, a part d’un petit anunci que també tenia un estil diferent. En total van ser cinc jornades de rodatge. Però l’únic lloc on hem tingut dificultats ha estat el rodatge en exteriors. A Barcelona ha fet dies de molt bon temps, però cada cop que posàvem una data de rodatge, d’acord amb l’atapeïda agenda de l’actor, als pocs dies es preveien pluges. Finalment, la vam posposar per a rodar entre setmana, tot i que no es preveia del tot bon temps i que part de l’equip no podia estar en el rodatge, però no disposàvem de més temps. Un gran moment de dificultat va ser quan ens vàrem quedar sense maquilladora perquè es va posar malalta la nit abans del rodatge on més important era, ja que apareixien diversos personatges disfressats. Pensàvem que se’ns enfonsava el rodatge ja que no trobàvem ningú, per sort alguns dels actors es van revelar com a grans maquilladors, ja que també s’hi havien dedicat.
Destaqueu o conteu alguna anècdota del rodatge.
Durant el rodatge d’exteriors, hi havia moltes escenes que succeïen a diverses parts de Poble Nou, i per a cada una havíem de traslladar l’equip. En Xavi, l’actor protagonista, portava la seva moto i no el deixàvem ni treure’s la disfressa: se n’anava sempre conduint cap a la següent localització. Resultava bastant còmic veure des de la finestra de la furgoneta a un motorista amb el casc circulant amb una bata d’estar per casa vella i tacada i un vestit fet de brossa escampada pel seu cos. Les cares dels transeünts que veien passar el motorista no tenien preu.
¿Com vau decidir l'escenari per al rodatge? ¿Ha donat el resultat esperat?
Pel que far a l’interior del pis, varem trobar un que reunia les condicions d’espai i llum i el varem redecorar pintant les parets, moblant-lo i embrutant-lo totalment fins que va quedar tal com volíem.
La localització per l’anunci ens la va deixar un amic que té un petit estudi de fotografia i era exactament el que buscàvem.
Quant als exteriors, buscàvem un barri que tingués una part de zona d’habitatges i l’altre bastant industrial per anar veient la deshumanització d’en Blas. Poble Nou era el lloc perfecte i un cop demanats els permisos no varem tenir cap problema per a rodar.

martes, 5 de mayo de 2009

Acte de presentació del 1er Festival de Curtmetratges “Residus, millor en curt” a la Fira de BioCultura

El proper dissabte, 9 de maig, a les 13 hores, presentem el Festival Residus, millor en curt a BioCultura, la fira de productes ecològics i consum responsable que té lloc al Palau Sant Jordi aquest cap de setmana (del 7 al 10 de maig).
Us convidem a que es passeu per la Sala 1 i gaudiu de la I Mostra retrospectiva dels millors curtmetratges fets durant els darrers 10 anys en matèria de residus i inserció social i laboral. Aquest és el punt de partida per al festival, que tindrà lloc al CaixaForum els dies 15 i 16 de maig. Davant la imminent celebració del festival, diverses organitzacions o webs ja han començat a fer-se ressó de l’esdeveniment. Si voleu vuere el que han dit de nosaltres podeu passejar-se pels seus webs:

http://www.biocultura.org/expositores/
http://www.timeout.cat/barcelona/ca/cinema/cinema_alternatiu.html
http://www.ecotic.es/
http://www.andromines.net/
http://www.guiadelociobcn.com/

Acto de presentación del 1er Festival de Cortometrajes “Residus, millor en curt” a la Feria de BioCultura

El próximo sábado, 9 de mayo, a las 13 horas, presentamos el Festival Residus, millor en curt a BioCultura, la feria de productos ecológicos y consumo responsable que tiene lugar en el Palau Sant Jordi este fin de semana (del 7 al 10 de mayo).
Os invitamos a que os paséis por la Sala 1 y disfrutéis de la I Muestra retrospectiva de los mejores cortos realizados durante los últimos 10 años en materia de residuos e inserción social y laboral. Este es el punto de partida para el festival, que se celebrará en el CaixaForum los días 15 y 16 de mayo. Ante la inminente celebración del festival, diversas organizaciones o webs ya han comenzado a destacar el acontecimiento. Si queréis ver lo que han dicho de nosotros, os podéis visitar sus webs:

jueves, 30 de abril de 2009

“Un lloc per canviar”, d’Amanda Baqué: el paral•lelisme entre la mobilitat dels objectes i la història d’un nen nouvingut

Amb el seu curtmetratge, Un lloc per canviar, Amanda Baqué destaca per la vessant educativa, i ens mostra, des de la perspectiva d’un nen vingut d’una cultura i d’uns costums diferents als dels seus pares adoptius, una nova visió per a Repensar en els Residus. Aprofitant el rodatge del curt, vam fer a l’Amanda unes quantes preguntes sobre la idea del guió i el procés del rodatge.

¿Com va sortir la idea per al guió d'Un lloc per canviar?

Quan em van passar el guió amb les bases, les llegia i anava pensant possibles idees. Al haver-hi l’aspecte social i el dels residus, se’m va ocórrer la història dels canvis de lloc, que és el que els hi passa als objectes, que van d’un lloc a un altre. Aleshores, podia fer una paral·lelisme amb el trasllat del nen i el moviment dels objectes.
A més, sóc sensible al tema de la immigració i de l’adopció, dels quals se n’ha fet un abús i un negoci, i per a mi era una oportunitat per manifestar-me. Sovint caiem en la prepotència que els països més afavorits som els que hem d’arreglar les coses als països empobrits. Sembla que les persones de fora no ens puguin ensenyar res, i en aquest cas ell ens ensenya coses útils.
Una cosa és escriure el guió i l'altra fer-lo realitat. ¿S'heu trobat amb moltes dificultats a l'hora de rodar-lo? ¿Què ha estat el més difícil?
M’estic adonant que cada procés mereix el seu respecte. Jo sempre he jugat més amb la improvisació, i aquest és el primer cop que faig el procés clàssic. La història la tenia molt al cap i em vaig basar molt amb la meva idea visual, i em va sorprendre molt perquè el que havia escrit, filmat, m’agradava. També vaig donar un marge a la improvisació, a les coses de l’atzar. La idea del somni, al rodatge, va ser una cosa diferent, i ara amb el muntatge, ja veurem com serà.
Del rodatge, ¿hi ha alguna cosa a destacar?
El protagonista és un nen de 8 anys, que havia de ser de color, i amb el poc marge de temps que tenia em semblava delicat buscar una persona que no ens coneguéssim. Vaig recórrer a un nano amb qui feia molt temps que volia treballar, es diu Rida. D’ell m’ha sorprès molt la interpretació que fa i la simplicitat que té en el treball.
Al teu curt, una persona que ve de lluny reutilitza els objectes que a una família d’aquí li sobren. ¿Quantes coses ens cal aprendre de les persones que venen de fora?

Crec que més aviat és una qüestió de mentalitat i de les dues bandes, d’estar oberts. És una qüestió d’actitud personal. Sí que és cert que els pobles o països més discriminats o amb menys força econòmica són, potser, més receptius. Potser els més poderosos estem més tancats a voler aprendre i això fa que uns siguin més humils. S’ha de procurar aprendre d’aquesta humilitat, i créixer una mica.
El bonic, el que m’agrada, és que un nen petit, com tots els nens petits, té aquesta força, aquesta ingenuïtat, aquesta creació. No és només un tema de fronteres, sinó d’edats. I els nens, a qui no se’ls hi fot cas, estan més oberts i desperts. Tinc ganes que s’entengui el tema generacional.
¿Vols afegir alguna cosa més?

Aquest festival està bé perquè té molt de suc, és molt actual, i es poden dir moltes coses. A més, està molt bé que et donin una oportunitat per a poder realitzar.



Es presenta el prototip del trofeu del Festival “Residus, millor en curt”

Des de la setmana passada, ja coneixem com serà el trofeu del 1er Festival de curtmetratges Residus, millor en curt. El trofeu ha estat dissenyat, elaborat i produït per les persones que participen al Taller d'Aprenentatge de la Fundació Trinijove, una empresa d'inserció social i laboral ubicada al barri de la Trinitat de Barcelona.
Aquesta fundació va iniciar la seva actuació en l’àmbit de la formació i la inserció sociolaboral de col·lectius amb especials dificultats l'any 1985. Durant aquest temps, ha treballat activament en el disseny i la implementació de mesures i programes innovadors amb la finalitat de superar les situacions d’exclusió social. Per a més informació, podeu consultar el seu web:
www.trinijove.org

Se presenta el prototipo del trofeo del Festival “Residus, millor en curt”

Des de la semana pasada, ya conocemos cómo será el trofeo del 1er Festival de cortometrajes Residus, millor en curt. El trofeo ha sido diseñado, elaborado y producido por las personas que participan en el Taller de Aprendizaje de la Fundación Trinijove, una empresa de inserción social y laboral ubicada en el barrio de la Trinitat de Barcelona. Esta fundación inició su actuación en el ámbito de la formación y la inserción sociolaboral de colectivos con especiales dificultades en el año 1985. Durante este tiempo ha trabajado activamente en el diseño y la implementación de medidas y programas innovadores con la finalidad de superar las situaciones de exclusión social. Para más información, podéis consultar su web: http://www.trinijove.org/