skip to main |
skip to sidebar
Amb Vërsura, de Carlos Franco i Pelayo Muñoz, ens hem apropat a la història d’amor entre dues persones que també busquen una segona oportunitat per a inserir-se a la societat. A través d’aquesta història d’amor en una planta de tractament residus com a teló de fons, els dos guionistes de Vërsura ens mostren tot l’esforç que suposa la inserció sociolaboral. Hem estat amb ells i ens han contat com ha anat el rodatge.
¿Com va sortir la idea per al guió “Vërsura”?A partir de la imagen de una planta de reciclaje, que nos parecía muy potente a nivel visual. Así, nos imaginamos una historia donde los que trabajan allí también tuvieran una "segunda oportunidad" en sus vidas, al igual que los objetos (plástico y residuos de todo tipo) que se tratan en ella.
Una cosa és escriure el guió i l'altra fer-lo realitat. ¿Us heu trobat amb moltes dificultats a l'hora de rodar-lo? ¿Què ha estat el més difícil?
Ja, ja, sí, la verdad es que hay diferencias... En este caso lo más complicado era un poco la mecánica del trabajo. En el guión estaba muy claro el espacio en el que ocurrían las cosas, sobre todo la parte de la cinta transportadora. En lo que escribimos, los personajes estaban en determinada posición, desde la cual se tenían que ver (o no) determinadas cosas, o tenía que dar a una ventana, desde la que otros personajes podían ver sin ser vistos... Eso era imposible en a localización real, así que tuvimos que ingeniárnoslas para que lo que ocurría en el guión, fuera también posible en el espacio real.Del rodatge, ¿alguna cosa a destacar, alguna anècdota? 
Pues sobre todo lo gracioso que resultaba ver lo extrañados que se quedaban los trabajadores reales de las 2 plantas de reciclaje en las que rodamos, al ver a sus nuevos "compañeros": los actores, vestidos con los mismos uniformes que ellos. Otra cosa graciosa fue que como era muy complicado conseguir figuración para los 4 días del rodaje, a veces miembros del equipo aparecen haciendo "bulto" en alguna escena, también de uniforme.A Vërsura parleu de la lluita d'una persona contra els estereotips, ¿com creus que reaccionarà la gent?
Pues esperamos que la gente disfrute con la historia, pero que también sea consciente de que todos reaccionaríamos probablemente como lo hacen Ramón o Alina en un primer momento: desconfiando de Luís, por su pasado. Y eso, aunque es real, no es justo.¿Vols afegir alguna cosa més?
Pues agradecerles tanto a la organización del festival y a todo el equipo el esfuerzo. También darles las gracias a todos los trabajadores de las plantas, y sobre todo, a Encarna, de la Fundación Engrunes, porque sin ella este corto no hubiera sido posible, literalmente, y también a Jordi, de la planta de Gavà, por su apoyo y colaboración. ¡GRACIAS!
Els creadors de Container, David Muñoz i Alan Masferrer, quan van guanyar un dels premis del Concurs de Guions Residus, millor en curt, van pensar que s’havien ficat en un embolic. Ara, però, ja veuen les coses d’una altra manera i se senten satisfets de la feina feta. Hem estat amb ells i ens han contat com han aconseguit acabar el rodatge, després d’uns quantes postergacions a causa de la pluja.
¿Com va sortir la idea per al guió?
La idea original d’un home que es transforma en deixalla va sorgir de l’Alan, però el guió ha estat escrit per tots dos. Ens han influït bastant els films de Tetsuo de Shinya Tsukamoto o el curtmetratge Interior Design de Gondry.
Una cosa és escriure el guió i l'altra fer-lo realitat. ¿S'heu trobat amb moltes dificultats a l'hora de rodar-lo? ¿Què ha estat el més difícil?
I tant que hem trobat dificultats, el curt era un projecte molt ambiciós i complicat per a tan poc temps i quan ens van concedir el premi per una banda ens vàrem posar contents, però per l’altre dèiem: “Mare meva, on ens hem ficat!”.
Gairebé l’havíem de tractar com a dos curts separats, a part d’un petit anunci que també tenia un estil diferent. En total van ser cinc jornades de rodatge. Però l’únic lloc on hem tingut dificultats ha estat el rodatge en exteriors. A Barcelona ha fet dies de molt bon temps, però cada cop que posàvem una data de rodatge, d’acord amb l’atapeïda agenda de l’actor, als pocs dies es preveien pluges. Finalment, la vam posposar per a rodar entre setmana, tot i que no es preveia del tot bon temps i que part de l’equip no podia estar en el rodatge, però no disposàvem de més temps. Un gran moment de dificultat va ser quan ens vàrem quedar sen
se maquilladora perquè es va posar malalta la nit abans del rodatge on més important era, ja que apareixien diversos personatges disfressats. Pensàvem que se’ns enfonsava el rodatge ja que no trobàvem ningú, per sort alguns dels actors es van revelar com a grans maquilladors, ja que també s’hi havien dedicat.
Destaqueu o conteu alguna anècdota del rodatge.Durant el rodatge d’exteriors, hi havia moltes escenes que succeïen a diverses parts de Poble Nou, i per a cada una havíem de traslladar l’equip. En Xavi, l’actor protagonista, portava la seva moto i no el deixàvem ni treure’s la disfressa: se n’anava sempre conduint cap a la següent localització. Resultava bastant còmic veure des de la finestra de la furgoneta a un motorista amb el casc circulant amb una bata d’estar per casa vella i tacada i un vestit fet de brossa escampada pel seu cos. Les cares dels transeünts que veien passar el motorista no tenien preu.
¿Com vau decidir l'escenari per al rodatge? ¿Ha donat el resultat esperat?
Pel que far a l’interior del pis, varem trobar un que reunia les condicions d’espai i llum i el varem redecorar pintant les parets, moblant-lo i embrutant-lo totalment fins que va quedar tal com volíem.
La localització per l’anunci ens la va deixar un amic que té un petit estudi de fotografia i era exactament el que buscàvem.
Quant als exteriors, buscàvem un barri que tingués una part de zona d’habitatges i l’altre bastant industrial per anar veient la deshumanització d’en Blas. Poble Nou era el lloc perfecte i un cop demanats els permisos no varem tenir cap problema per a rodar.
El proper dissabte, 9 de maig, a les 13 hores, presentem el Festival Residus, millor en curt a BioCultura, la fira de productes ecològics i consum responsable que té lloc al Palau Sant Jordi aquest cap de setmana (del 7 al 10 de maig).
Us convidem a que es passeu per la Sala 1 i gaudiu de la I Mostra retrospectiva dels millors curtmetratges fets durant els darrers 10 anys en matèria de residus i inserció social i laboral. Aquest és el punt de partida per al festival, que tindrà lloc al CaixaForum els dies 15 i 16 de maig. Davant la imminent celebració del festival, diverses organitzacions o webs ja han començat a fer-se ressó de l’esdeveniment. Si voleu vuere el que han dit de nosaltres podeu passejar-se pels seus webs:http://www.biocultura.org/expositores/http://www.timeout.cat/barcelona/ca/cinema/cinema_alternatiu.htmlhttp://www.ecotic.es/http://www.andromines.net/http://www.guiadelociobcn.com/
El próximo sábado, 9 de mayo, a las 13 horas, presentamos el Festival Residus, millor en curt a BioCultura, la feria de productos ecológicos y consumo responsable que tiene lugar en el Palau Sant Jordi este fin de semana (del 7 al 10 de mayo).
Os invitamos a que os paséis por la Sala 1 y disfrutéis de la I Muestra retrospectiva de los mejores cortos realizados durante los últimos 10 años en materia de residuos e inserción social y laboral. Este es el punto de partida para el festival, que se celebrará en el CaixaForum los días 15 y 16 de mayo. Ante la inminente celebración del festival, diversas organizaciones o webs ya han comenzado a destacar el acontecimiento. Si queréis ver lo que han dicho de nosotros, os podéis visitar sus webs:
Amb Vërsura, de Carlos Franco i Pelayo Muñoz, ens hem apropat a la història d’amor entre dues persones que també busquen una segona oportunitat per a inserir-se a la societat. A través d’aquesta història d’amor en una planta de tractament residus com a teló de fons, els dos guionistes de Vërsura ens mostren tot l’esforç que suposa la inserció sociolaboral. Hem estat amb ells i ens han contat com ha anat el rodatge.
