Un dia de rodatge amb els guionistes de "Reanimadors d’objectes"

Després d’haver guanyat els 4 premis als millors treballs en el 1er Festival de guions Residus, millor en curt, ara els creadors dels guions han de fer realitat els seus projectes i rodar els curtmetratges abans dels dies 15 i 16 de maig a Barcelona.
El passat dia 3 d’abril, vam estar amb els guionistes de Reanimadors d’objectes, aprofitant el seu dia de rodatge. Els vam acompanyar per veure com tornaven a donar vida a objectes que ja havien tingut un ús anterior i com s’enfrontaven al rodatge de tot plegat. A més a més de fer-los fotos i comprovar les complicacions de fer realitat les idees plasmades al guió, els vam fer unes quantes preguntes perquè ens expliquessin com Reanimadors d’objectes, de mica en mica, anava esdevenint un curtmetratge.

¿Com va sortir la idea per al guió de Reanimadors d'objectes?
Ja feia temps que, des d'ESTAMPA, teníem ganes de vincular un projecte artístic o audiovisual a una jornada de treball que prengués un valor simbòlic. Per altra banda, quan vam proposar-nos d'abordar la temàtica dels residus, teníem clar que volíem retratar l'activitat d'una sèrie de persones que, venint de camps diversos, tenien en comú la reutilització dels materials "gastats" per generar-ne de nous. Així, calia reunir un grup de treball i donar-los les eines i recursos per treballar creativament durant un dia i lloc concret. La nostra feina consistia en enregistrar aquesta feina per tal de mostrar-la amb la tècnica que ens és pròpia, que és l'animació.

Una cosa és escriure el guió i l'altra fer-lo realitat. ¿S'heu trobat amb moltes dificultats a l'hora de rodar-lo? ¿Què ha estat el més difícil?
La principal dificultat ha estat adequar l'enregistrament per a stop-motion a la feina dels nostres protagonistes. Ells havien de tenir llibertat per treballar al seu aire, per tant la presa de fotografies de tot el procés s'havia de fer sense que s’haguessin d'aturar. Al final vam optar per programar les càmeres en time-lapse i acotar-los uns espais on el procés de muntatge dels objectes quedaria enregistrat. La infraestructura per a fer-ho possible i els requeriments tècnics han estat els principals obstacles del rodatge.

Destaqueu o conteu alguna anècdota del rodatge.
El dia anterior al rodatge vam anar al plató per deixar tota la brossa que havíem de reutilitzar el dia següent. Els treballadors de la sala ens van desaconsellar de deixar el material perquè no se'n podien fer responsables. Evidentment, quan van veure de quin tipus de material es tractava, no van tenir cap problema en que es quedés allà (no era gaire llaminer emportar-se res d'aquella pila d'escombraries).

¿Com vau decidir l'escenari per al rodatge? ¿Ha donat el resultat esperat?
Buscàvem un espai interior que fos prou gran per a que els protagonistes tinguessin llibertat per treballar i on poguéssim tenir instal·lat tot l'equip. Al final vam triar el Centre de Producció d'Arts Visuals (Hangar) que disposa d'un plató ideal per al que buscàvem.

Donar vida a objectes que suposadament ja han acabat la seva vida útil suposa jugar una mica amb la creativitat d'inventar nous usos. ¿On heu cercats els objectes per a una segona vida, i com s'heu inspirat per allargar-los la utilitat?
Els residus de què disposàvem eren els que havien anat recollint els propis protagonistes durant les setmanes anteriors al rodatge. Al final vam reunir una bona muntanya de brossa. La inspiració també corria a compte dels i les protagonistes de l'acció, que van tenir poca estona per pensar-hi i posar-se a treballar. Ja vam anar a buscar un grup de gent que estan avesats a treballar generant idees sobre la marxa i aprofitant els recursos que trobin a mà.

Ara que ja ho heu rodat, ¿Us donarà temps a muntar-ho per als dies del Festival?
És molt poc temps però estarà acabat. Sempre s'acaba treballant a contrarellotge i això també té el seu punt.